Back شركة أوستند Arabic অস্টেন্ড কোম্পানি Bengali/Bangla Ostendská společnost Czech Ostender Kompanie German Ostend Company English Compañía de Ostende Spanish Compagnie d'Ostende French Perusahaan Ostend ID Compagnia di Ostenda Italian Oostendse Compagnie Dutch
|
|||||
  | |||||
| Epònim | Oostende | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | societat colonial companyia privilegiada | ||||
| Indústria | comerç | ||||
| Forma jurídica | empresa cotitzada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 19 de desembre del 1722 | ||||
| Fundador | Carles VI d'Àustria | ||||
| Data de dissolució o abolició | 16 de març del 1731 | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | Te i altres mercaderies colonials | ||||
| Serveis | Comerç, transport marítim | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Propietat de | Els accionistes | ||||
| Sucursal | Oostende Ichapore Mokha Lado | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Capital propi | 6 000 000 florins | ||||
La Companyia d'Oostende és una companyia comercial fundada a Anvers el 19 de desembre del 1722 als Països Baixos austríacs sota el regne de Carles VI d'Àustria,[1] per al comerç amb Xina i Bengala.
El seu nom oficial era Generale Keizerlijke en Koninklijke Indische Compagnie (Companyia general imperial i reial de les Índies) i la seu era a Anvers. Tot i això, és més coneguda sota el nom de Companyia d'Oostende, com que la seva flota era basada en aquesta ciutat. De fet, el port d'Anvers era inaccessible pel bloqueig de l'Escalda organitzat per la República de les Províncies Unides independents després de la víctòria d'Espanya al Setge d'Anvers (1585) i l'escissió de facto dels Països Baixos en una part protestant independent al nord i el sud, sota dominació espanyola i catòlica.
La companyia era econòmicament molt exitosa, entre d'altres per al comerç del te i va esdevenir un competidor important per a la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Va donar un —breu— període d'esplendor al port d'Oostende. No va ser gaire estimada per la República dels Països Baixos, ni tampoc per Anglaterra o Prússia, que es van associar per fer prohibir-la.[2] La República va prendre mesures diplomàtiques, militars i legals: els seus subdits que treballaven als vaixells «enemics» eren d'ofici condemnats a mort, les mercaderies comprades a la Companyia eren confiscades, el negoci multat o punit amb penes de presó. També van atacar les factories a l'estranger i assassinar els residents. En engreixar la mà del nawab de Bengala amb 400.000 rupies, una coalició d'anglesos i neerlandesos va obtenir l'autorització d'atacar les embarcacions oostendeses.[3]
El 31 de maig del 1727, de manera provisional, la companyia va perdre la seva autorització per navegar per set anys,[4] i al tractat de Viena del 1731, l'emperador que necessitava el suport d'Anglaterra i de la República, va haver d'acceptar la dissolució de la Companyia. Tot i això va continuar funcionant de manera semiclandestina sota banderes estrangeres am Cadis com port oficial fins al 1777.[5]
- ↑ «Companyia d'Ostende». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Stoob, Heinz. See- und Flusshäfen vom Hochmittelalter bis zur Industrialisierung (en alemany). volum 24 de Städteforschungen. Böhlau, 1986, p. 138. ISBN 9783412075859.
- ↑ Parmentier, 1992, p. 33.
- ↑ Parmentier, 1992, p. 29-30.
- ↑ Parmentier, 1992, p. 49.